Wall post al Facebook. El globus crida des de l’iPhone mentre el Teo fa un cafè amb els companys al bar d’Econòmiques. Una tal Ariadna, que no coneix de res, li ha enviat un missatge misteriós: Segueix la sinalefa. Sinalefa... No era l’Estanislau Verdet qui anomenava així els enllaços d’Internet? S’ha de ser molt friki, però molt. En entrar a classe, el Teo engega l’iPad i, més encuriosit que interessat, arriba a la secció de resums de l’Argumenta.Com ho havia sabut l’Ariadna que ell havia de lliurar un resum a Intro? Feia dies que hi pensava, però d’actuar, res de res. A la uni és difícil sortir-se’n baixant-se qualsevol història de La esquina del perezoso. Havia fet turisme a l’insti, però aquí les coses són diferents.
Decideix donar-li una oportunitat a l’Argumenta només perquè es veu en una situació de vida o mort. Ha de moure’s tant si ho vol com si no. I va fent nusos, teixint amb aquell fil: de la definició teòrica del resum a les instruccions, pas a pas, exercissis, informació expandida per ajudar a entendre com funciona el text, exemples. Ho llegeix tot d’un cop i decideix posar’s-hi. Si la misteriosa Ariadna té raó, potser al final se’n sortirà, del malson de les redaccions.
El dia que la d’Història demana un assaig, el Teo sap que està perdut ¡Palabras mayores! Si hi sobreviu, festa tot el cap de setmana! Només sortir de classe, l’Ariadna ja li ha penjat un missatge al mur del Facebook: Recorda la sinalefa. L’Ariadna ja té cara i, tot s’ha de dir, uns ulls prou macos, però, definitivament, és força friki. El Teo pensa que si l’Argumenta dels nassos li havia servit per escriure el resum, potser també servirà per l’assaig.
L’Ariadna assenyala el camí. El porta a la secció de producció de textos. El Teo xafardeja tots els enllaços (res de sinalefes ni mandangues per a ell), segueix el fil. Ara ja s’hi sent com a casa. La navegació és molt ràpida (sempre que la xarxa de la UAB es comporti com cal, és clar). Aprendre a utilitzar l’interfície és cosa de minuts. En dues hores ja és un expert en argumentació, assaigs i el que li fiquin al davant. I’m the king of the world! Ara s’adona que l’Ariadna, que li agrada cada dia més, li ha regalat un GPS acadèmic.
Teseu, des de la cadira de president del Barça -el més jove de la història-, fa memòria amb una mena de nostàlgia anòmala. Quan va acabar la carrera, el van convèncer de fer un doctorat. Tot seguint el fil de la llunyana Ariadna, va anar descobrint que l’Argumenta també l’acompanyaria en l’escriptura de la tesi i del primer currículum, en la prepararació de la primera entrevista de feina... Quant temps feia de tot allò? Deu anys, potser? L’Ariadna i ell van deixar-ho al viatge de final de carrera. Ella es va casar amb el Dionisi, un tio que semblava que anava de perroflauta i va acabar com a déu de les finances en un no res. Ara surten a l’¡Hola! dia sí i dia també. Aquesta setmana, per cert, a Diez Minutos fins i tot han publicat un article penós relacionat amb la dèria pels noms grecs que marcà tota una generació; hi són tots tres. I ell és l’home més poderós de l’univers conegut. En dies com aquest, Teseu es pregunta si hi hauria arribat sense l’Ariadna, sense el GPS, sense tots els motors...
Agraïments impagables i impagats a Alba Girons per assegurar-se que la meva feblesa amb els pronoms no es faci palesa en el text.
© Còmic: Miguel Zueras
Posts
